EL FEDERALISME LLIBERTARI
El nostre federalisme no és separatista. Federar és "fer aliança, lliga, unió o pacte entre diversos". O més senzillament, repetim des de fa un segle: "Federar és unir-se", unir-se de baix a dalt, i lliurement. Quan diverses entitats, comunes, comarques o regions es federen, s'uneixen. Quan es divideixen o es separen no practiquen el federalisme. Per totes aquestes raons el federalisme és llibertari i voluntari.
El federalisme és la col•laboració orgànica de totes les forces socials, de baix a dalt per a l'obtenció d'una finalitat comuna fonamentada en el lliure acord. El federalisme no és la disgregació de l'activitat productora, ni el desgavell caòtic, sinó el treball i l'actuació comuna de tots elsde tots els membres per a la llibertat i la prosperitat general. És la unitat de l'acció que neix de la convicció íntima i troba la seva expressió en la solidaritat vital de totes. És l'esperit de la voluntat lliure, que opera de dins a fora i no s'esgota en una estúpida imitació de formes passades, que no poden donar origen a cap iniciativa personal.
Només una constitució social federalista, recolzada en l'interès comú de totes les persones i fonamentada en l'acord mutu de totes les agrupacions humanes, ens pot salvar de la maledicció de la màquina política que es nodreix amb la carn i la sang dels pobles.
La federació uneix els homes i les dones per a tots els objectius que els són recíprocs. Els grups federats, lluny de perdre la seva autonomia pròpia, el que fan és enfortir-la. Unió és la multiformitat de les coses.
CARACTERÍSTIQUES DEL FEDERALISME LLIBERTARI
1.- Els pactes federals es basen en la prèvia col•lectivització dels béns de producció i la igualtat econòmica consegüent. La federació ha de recolzar-se en la "solidaritat econòmica"
per poder establir d'una manera real i positiva les relacions de tots els éssers sobre la justícia formant organismes dotats d'igual llibertat per pactar, de la mateixa dret per protestar.
On hi ha desigualtat no hi ha llibertat. Els pactes han de ser veritablement bilaterals, sense fets alagmáticos i commutatius, és a dir, gaudiran ambdues parts o dos contraents de mútua llibertat, autonomia i garantia que són inherents a cada ésser
2.- Les unitats que pacten es diuen, en la ideologia àcrata, "naturals", terme que podem acceptar sempre que no entenguem per això cap tipus de organicisme; és a dir, són entitats en què la unió entre els individus té una raó de ser, una base "real", la propietat, el treball, el territori, el passat cultural comú; que dóna peu "racional" per a concertar un pacte que es mantingui per si mateix, i no "unitats fictícies" creades pel privilegi i conservades per la tradició, com són les circumscripcions legals o administratives, l'última raó de ser és la coacció de l'autoritat o el "ciudadane" mateix en què es basa el federalisme clàssic.
3.- Els pactes federals regeixen alhora la vida econòmica i política de la societat. Els / les anarquistes van afirmar freqüentment que el seu federalisme era exclusivament econòmic i que la "política" (govern de l'home per l'home) desapareixeria en la societat llibertària. Mas si per política s'entén el mecanisme d'elaboració de les decisions fonamentals en una societat, encara que es disfressi sota el nom de "Administració", "organització social" o "sociologia", no hi ha dubte que està immers en la teoria i la pràctica del federalisme.
4.- El federalisme anarquista mai pot portar a la constitució d'algun tipus de poder polític, o d'organisme social que serveixi de fonament per decisions comunitàries no acceptades per totes les voluntats individuals. D'aquesta manera l'anarquisme s'allunya una vegada més del federalisme clàssic, els pactes no es consideren revocables amb suficient fluïdesa i les prerrogatives que s'alienen resulten excessives, de manera que es perden de manera irrevocable les llibertats individuals i sorgeixen unitats no controlades per la base; governs, en definitiva, que és justament el que l'anarquisme intenta substituir amb els seus pactes econòmics i polítics. Així poden organitzar-se les unitats superiors de la federació, per mitjà de comissions delegades, amb mandat imperatiu i amb possibilitat de revocació constantment oberta, Amb la qual cosa la delegació ja no és una abdicació de la llibertat, sinó el compliment del deure més sagrat en la anarquia, que és organitzar la "administració". Els pactes mateixos hauran de ser com les delegacions, limitats, revocables i flexibles.
5.- El principi federal presidint la unió de les treballadors i les treballadores i les seves societats afecten tant a l'organització revolucionària actual com a la societat futura. El federalisme anarquista ha tingut un caràcter teòric perfectament desconnectat amb el regionalisme hispànic. El principi federalista condueix lògicament a l'internacionalisme, és a dir a l'organització federativa a nivell mundial en una "Confederació de 'Confederacions" en la més gran i fraternal unió internacional humana. L'internacionalisme veritable es basa en l'autodeterminació i el seu corol•lari és el dret de secessió o autodeterminació. Como es veu el federalisme aprofundeix en la unió; mentre que el nacionalisme aprofundeix en les diferències. Davant el poder constituït cal oposar la resistència federada de tots els pobles oprimits.
