{"id":354,"date":"2026-07-16T12:08:45","date_gmt":"2026-07-16T12:08:45","guid":{"rendered":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/?p=354"},"modified":"2026-07-16T14:37:14","modified_gmt":"2026-07-16T14:37:14","slug":"jornada-commemorativa-del-90e-aniversari-de-la-revolucio-social-a-pineda-de-mar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/?p=354","title":{"rendered":"JORNADA COMMEMORATIVA DEL 90\u00e8 ANIVERSARI DE LA REVOLUCI\u00d3 SOCIAL A PINEDA DE MAR"},"content":{"rendered":"\n

Jornada Commemorativa del 90\u00e8 Aniversari de la Revoluci\u00f3 Social celebrada el 11 de juliol de 2026 a Can Comas a Pineda de Mar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb una assist\u00e8ncia d’unes 30 persones, va comen\u00e7ar l’acte, la companya Aurora va presentar a la Sra. Mar\u00eda T\u00e0pia amb la Sra. Farn\u00e8s Foncillas de l’Associaci\u00f3 Cinemart que organitza els Festivals de curts de Pineda de Mar, a m\u00e9s, cada any es presenta un curt de producci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es va projectar el curt \u00abCarmela\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquest curtmetratge d’animaci\u00f3, \u00e9s un film stop-motion dirigit per Vicente Mallols que narra la hist\u00f2ria d’una jove republicana que evoluciona a ideals llibertaris i cenetistes, que s’allist\u00e0 com a miliciana i se’n va anar al front. Durant aquest periode envia cartes a la seva mare explicant els seus pensaments i les seves viv\u00e8ncies. Aquest curt va guanyar el premi del p\u00fablic al Festival de Curts del 2025 a Pineda de Mar, i tamb\u00e9 va ser un dels projectes destacats als Premis Goya per reivindicar el paper de les dones que van lluitar al front.<\/p>\n\n\n\n

A l’acte, vam poder comptar amb l’actuaci\u00f3 musical de Jo Solana a la guitarra, acompanyat d’Oscar Estanyol al viol\u00ed. Jo Solana va intercalar el seu repertori de can\u00e7ons, abans i despr\u00e8s de les projeccions i de la Xerrada de la companya S\u00f2nia Torres. Va cantar entre d’altres, la can\u00e7\u00f3 \u00abFills del poble\u00bb, tradu\u00efda al catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Jo Solana neix despr\u00e8s de 40 anys de traject\u00f2ria musical com \u00abJuanito Piquete i los mataesquiroles\u00bb. Ara canta texts de poetes coneguts com ara Josep M.\u00aa de Segarra, Miquel Mart\u00ed i Pol, i d\u2019altres poetes catalans com ara, poetes de l\u2019underground llibertari catal\u00e0 entre d\u2019altres, tamb\u00e9, can\u00e7ons llibert\u00e0ries revolucion\u00e0ries i can\u00e7ons pr\u00f2pies.<\/p>\n\n\n\n

Amb el seu disc \u201cMem\u00f2ria\u201d el cantautor viatja enrere en el temps per recuperar autors que l’han influ\u00cft al llarg de 40 anys de traject\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s es va projectar el documental \u201cEconomia col.lectiva\u201d que parla de les col.lectivitzacions a Barcelona, de les f\u00e0briques colectivitzades pels treballadors i les treballadores de Barcelona convertint-les moltes en ind\u00fastria de guerra i, a d’altres llocs de Catalunya i al front, que van ser principalment agr\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9, es va comentar que a Pineda hi havia 300 afiliats de la CNT, en aquell moment d’una poblaci\u00f3 de 2000 persones. A les fotos de l’article podeu veure el quadre a on el sindicat de Pineda de Mar i R\u00e0dio de la CNT comunica a l’Ajuntament de Pineda de Mar, el canvi de domicili de la seva seu i una bandera de la CNT dels anys 30.<\/p>\n\n\n\n

Una cop va acabar el documental vam presentar a la companya Sonya Torres, historiadora, escriptora i companya anarcofeminista que va fer una xerrada sobre el documental.<\/p>\n\n\n\n

Sonya Torres Planells <\/strong>va n\u00e8ixer a Eivissa el 1966. \u00c9s llicenciada en Filosofia i lletres per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, l\u2019any 1990, va obtenir el doctorat en Hist\u00f2ria de l\u2019art el 1996, amb la tesi titulada; <\/strong>La figura de Josep Costa Ferrer \u201cPicarol\u201d i la il\u00b7lustraci\u00f3 gr\u00e0fica pol\u00edtica a Catalunya de 1900 a 1936<\/strong><\/em>; ha cursat l\u2019especialitzaci\u00f3 de postgrau en processos editorials a la Universitat Oberta de Catalunya (2004).<\/strong> <\/strong>Forma part del grup d’investigaci\u00f3 de Teor\u00eda de l’Art del Departament d’Huanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des de l’any 1992 ha col\u00b7laborat asiduament en la revista cultural de ideas \u00e1cratas Orto, amb articles sore la relaci\u00f3 entre arte i anarqu\u00eda, l’est\u00e8tica anarquista, artistes i anarquia a les principals corrents d’avantguarda, les idees est\u00e8tiques dels principals te\u00f2rics de l’anarquisme, art i dona a La Revista Blanca, la dona al moviment de la hist\u00f2ria d’Espanya. Va escriure un llibre sobre el pintor, esculptor i tamb\u00e9, cenetista i anarquista aragon\u00e8s Ram\u00f3n Ac\u00edn. Tamb\u00e9 ha realitzat diverses aportacions a l’enciclop\u00e8dia d’Eivissa i Formentera, i ha format part de l’equip autor de la Historia Universal de Arte Salvat-multimedia (formats CD-I i CD-ROM), siendo autora dels textos per als per\u00edodes de l\u2019Edat Mitjana i del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

A la seva xerrada va parlar sobre el documental \u00abEonomia Col.lectiva\u00bb el qual va valorar molt positivament, va dir que era molt complert i que tractava molt b\u00e9 el tema de les col.lectivitzacions i la seva evoluci\u00f3, i que quan el van fer encara hi havia testimonis vius, tot i que, pensava que hi havia poca participaci\u00f3 de la dona en el documental. La CNT va impulsar les colectivitzacions, que eren empreses que van quedar colectivitzades i organitzades pels propis treballadors i treballadores organitzats en assamblees, durant el mateix juliol de 1.936, en elles treballaven moltes dones doncs, degut a la guerra, eren les dones a la reraguarda les que havien de fer la feina a les f\u00e0briques, les quals moltes d’elles es van convertir en ind\u00fastria de guerra i les colectivitzacions agr\u00e0ries van servir per abastir a la poblaci\u00f3 i portar menjar al front, En moltes colectititzacions va ser molt important el troc, com a intercanvi de productes necessaris, es donaven i es rebien productes a canvi. Van ser molt importants i una experi\u00e8ncia \u00fanica al m\u00f3n. Important era que totes i tots els treballadors cobressin el mateix, que es treball\u00e9s les 40 hores, que hi hagu\u00e9s hores per alletar als nadons, dret a metge, i altres molts drets, com ara la jubilaci\u00f3 als 60 anys, etc. dels quals no havien pogut gaudir mai a la societat capitalista ferotge d’aquells temps.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, tamb\u00e9 va dir Soya Torres que moltes dones estaven organitzades i amb una doble lluita, com a treballadores i com a dones a l’organitzaci\u00f3 feminista llibert\u00e0ria Dones Lliures, que s’havia fundat a l’abril de 1.936, que les seves fundadores van ser Lucia S\u00e1nchez Saornil, Mercedes Comaposada y Amparo Poch i Gasc\u00f3n que va arribar a tenir 20.000 dones, de les quals moltes d’elles tamb\u00e9 van anar al front, algunes les van empresonar els feixistes, altres van quedar ferides o les van matar, algunes van marxar a l’exili. La majoria de dones van restar a l’anonimat. Del documental \u00abCarmela\u00bb es va comentar que estava molt ben fet, amb un mirada de dona i amb un fil conductor molt emocionant.Abans de finalitzar l’acte es va iniciar un torn de paraules per part de les persones assistents.<\/p>\n\n\n\n

Editat per la CNT de Pineda de Mar.<\/p>\n\n\n\n

julio 1<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 2<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 3<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 4 (3)<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 5<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 6<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 6<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 7 bis<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 7<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 8<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n
julio 9<\/a>Descarga<\/a><\/div>\n\n\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jornada Commemorativa del 90\u00e8 Aniversari de la Revoluci\u00f3 Social celebrada el 11 de juliol de 2026 a Can Comas a Pineda de Mar. Amb una assist\u00e8ncia d’unes 30 persones, va comen\u00e7ar l’acte, la companya Aurora va presentar a la Sra. Mar\u00eda T\u00e0pia amb la Sra. Farn\u00e8s Foncillas de l’Associaci\u00f3 Cinemart …<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-354","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entradas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/354","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=354"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/354\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":369,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/354\/revisions\/369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=354"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=354"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=354"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}