<\/p>\n\n\n\n
La vaga \u00e9s l\u2019\u00f9nic cam\u00ed.<\/strong><\/p>\n\n\n\n De res serveixen les negociacions que no porten enlloc, perqu\u00e8 el poder no ens pren seriosament. No n\u2019hi ha prou amb mirar cap a un altre costat mentre la vida se\u2019ns va en treballar per a pagar un lloguer. No podem conformar-nos pensant que aix\u00f2 no va amb nosaltres, perqu\u00e8 sabem que tard o d\u2019hora, tamb\u00e9 ens tocar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Les condicions laborals que tenim ning\u00fa ens les ha regalat. S\u2019han conquerit amb consci\u00e8ncia de classe, organitzaci\u00f3 i lluita col\u00b7lectiva. La jornada de vuit hores es va aconseguir despr\u00e8s de la vaga de La Canadenca de 1.919. Les vacances pagades, la protecci\u00f3 davant l\u2019acomiadament o l\u2019assist\u00e8ncia m\u00e8dica van arribar despr\u00e8s de d\u00e8cades de reivindicacions. Els drets laborals s\u2019han conquerit enfrontant-se als que sempre han volgut treure el m\u00e0xim benefici de la nostra feina.<\/p>\n\n\n\n Els drets depenen de la capacitat de defensar-los.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Avui, mentre ens demanen paci\u00e8ncia i moderaci\u00f3, veiem com s\u2019incompleixen drets, es precaritza la feina i es pret\u00e9n que acceptem com inevitable perdre all\u00f2 que tant va costar aconseguir. La jornada de vuit hores segueix essent una conquesta fonamental, per\u00f2 la jornada de 40 hores segueix estancades de fa d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n Quan temps m\u00e9s acceptarem que les nostres vides giren en torn de la feina?.<\/p>\n\n\n\n Els salaris a Catalunya i a l\u2019estat espanyol quasi no han guanyat poder adquisitiu a les darreres d\u00e8cades, mentre el cost de l\u2019habitatge es dispara. Ens demanen que ens estrenyem el cintur\u00f3, per\u00f2 cada cop tenim menys cintura. Treballem per a viure i acabem vivint per a treballar, i quan arriba el moment de jubilar-nos, tamb\u00e9 volen que sumem m\u00e9s anys de treball i que malfiem d\u2019unes pensions p\u00fabliques que haurien de garantir-nos una vida digna.<\/p>\n\n\n\n La patronal ha arribat fins al punt d’anunciar que pret\u00e9n impugnar la vaga general de l’11N, com si no tingu\u00e9ssim dret a aturar, a organitzar-nos i a plantar cara, com si poguessin decidir fins on arriba la nostra capacitat de defensar-nos. Mentre, el feixisme rep suports, finan\u00e7ament i espais de promoci\u00f3, disposat a assenyalar i amena\u00e7ar els qui alcen la veu. Volen que tinguem por, que ens callem i que cadasc\u00fa es busqui la vida com pugui.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 a tota injust\u00edcia es pot oposar una resposta solid\u00e0ria i aquesta resposta ja \u00e9s aqu\u00ed. El poble est\u00e0 parlant i organitzant-se des d\u2019abaix. Aquest jovent al qual tants donaven per perdut, al qual es donava per dret\u00e0 i desmobilitzat, som als carrers, lluitant per la just\u00edcia social i construint espais de suport mutu. Ve\u00efnes i ve\u00efns ens trobem als barris i a les places, organitzem grups de treball, compartim experi\u00e8ncies, ens formem i cuidem. Ens arrecerem de la pluja en comunitat. Descobrim que no estem soles i que, quan ens organitzem, podem deixar d’acceptar all\u00f2 que semblava inevitable.<\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 els problemes que patim individualment tenen causes comunes i necessiten respostes col\u00b7lectives. Perqu\u00e8 no podem permetre que el salari se\u2019l mengi el lloguer, que la jornada laboral ens robi la vida o que la jubilaci\u00f3 es converteixi en una nova incertesa.<\/p>\n\n\n\n Volem salaris dignes, una jornada laboral que ens permeti viure, pensions p\u00fabliques suficients i un habitatge estable i assequible. Volem que l’habitatge compleixi una funci\u00f3 social i que ning\u00fa no perdi casa seva per no poder pagar. Volem que l\u2019habitatge no sigui un negoci. Volem que les nostres vides valguin m\u00e9s que els beneficis d’uns quants.<\/p>\n\n\n\n No esperem que ning\u00fa ens regali res. Sabem que els drets es conquereixen i es defensen lluitant, i sabem tamb\u00e9, que cap negociaci\u00f3 no ser\u00e0 suficient si al darrera no hi ha una classe treballadora organitzada, disposada a defensar els seus drets i a conquerir els que encara li neguen.<\/p>\n\n\n\n La vaga \u00e9s la nostra eina. La solidaritat, la nostra for\u00e7a. L\u2019organitzaci\u00f3, el nostre cam\u00ed.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’11 de novembre tenim una oportunitat per a demostrar-ho. Per a aturar, trobar-nos i fer visible que sense nosaltres res no funciona. Per defensar les nostres condicions de vida i demostrar que no estem disposades a continuar pagant una crisi que no hem provocat.<\/p>\n\n\n\n No cal que pensem igual en tot. Cal que entenguem que compartim molt m\u00e9s d\u2019all\u00f2 que ens separa. Que la precarietat d\u2019una treballadora, el lloguer impossible d\u2019una fam\u00edlia i la incertesa de qui s\u2019acosta a la jubilaci\u00f3, formen part d\u2019una mateixa realitat, i que, davant seu, tenim una cosa molt m\u00e9s forta que la resignaci\u00f3: la nostra capacitat d’organitzar-nos i de lluitar juntes.<\/p>\n\n\n\n El 11N, que s\u2019aturi tot, menys la nostra lluita !! A la vaga general !!<\/strong><\/p>\n\n\n\n Pels nostres drets, per les nostres vides, per un habitatge digne !!<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La vaga \u00e9s l\u2019\u00f9nic cam\u00ed. De res serveixen les negociacions que no porten enlloc, perqu\u00e8 el poder no ens pren seriosament. No n\u2019hi ha prou amb mirar cap a un altre costat mentre la vida se\u2019ns va en treballar per a pagar un lloguer. No podem conformar-nos pensant que aix\u00f2 …<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-384","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entradas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/384","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=384"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/384\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":385,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/384\/revisions\/385"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=384"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=384"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pinedademar.cnt.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=384"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}