Jornada Commemorativa del 90è Aniversari de la Revolució Social celebrada el 11 de juliol de 2026 a Can Comas a Pineda de Mar.
Amb una assistència d’unes 30 persones, va començar l’acte, la companya Aurora va presentar a la Sra. María Tàpia amb la Sra. Farnès Foncillas de l’Associació Cinemart que organitza els Festivals de curts de Pineda de Mar, a més, cada any es presenta un curt de producció pròpia.
A continuació es va projectar el curt «Carmela».
Aquest curtmetratge d’animació, és un film stop-motion dirigit per Vicente Mallols que narra la història d’una jove republicana que evoluciona a ideals llibertaris i cenetistes, que s’allistà com a miliciana i se’n va anar al front. Durant aquest periode envia cartes a la seva mare explicant els seus pensaments i les seves vivències. Aquest curt va guanyar el premi del públic al Festival de Curts del 2025 a Pineda de Mar, i també va ser un dels projectes destacats als Premis Goya per reivindicar el paper de les dones que van lluitar al front.
A l’acte, vam poder comptar amb l’actuació musical de Jo Solana a la guitarra, acompanyat d’Oscar Estanyol al violí. Jo Solana va intercalar el seu repertori de cançons, abans i desprès de les projeccions i de la Xerrada de la companya Sònia Torres. Va cantar entre d’altres, la cançó «Fills del poble», traduïda al català.
Jo Solana neix desprès de 40 anys de trajectòria musical com «Juanito Piquete i los mataesquiroles». Ara canta texts de poetes coneguts com ara Josep M.ª de Segarra, Miquel Martí i Pol, i d’altres poetes catalans com ara, poetes de l’underground llibertari català entre d’altres, també, cançons llibertàries revolucionàries i cançons pròpies.
Amb el seu disc “Memòria” el cantautor viatja enrere en el temps per recuperar autors que l’han influÏt al llarg de 40 anys de trajectòria.
Desprès es va projectar el documental “Economia col.lectiva” que parla de les col.lectivitzacions a Barcelona, de les fàbriques colectivitzades pels treballadors i les treballadores de Barcelona convertint-les moltes en indústria de guerra i, a d’altres llocs de Catalunya i al front, que van ser principalment agràries.
També, es va comentar que a Pineda hi havia 300 afiliats de la CNT, en aquell moment d’una població de 2000 persones. A les fotos de l’article podeu veure el quadre a on el sindicat de Pineda de Mar i Ràdio de la CNT comunica a l’Ajuntament de Pineda de Mar, el canvi de domicili de la seva seu i una bandera de la CNT dels anys 30.
Una cop va acabar el documental vam presentar a la companya Sonya Torres, historiadora, escriptora i companya anarcofeminista que va fer una xerrada sobre el documental.
Sonya Torres Planells va nèixer a Eivissa el 1966. És llicenciada en Filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1990, va obtenir el doctorat en Història de l’art el 1996, amb la tesi titulada; La figura de Josep Costa Ferrer “Picarol” i la il·lustració gràfica política a Catalunya de 1900 a 1936; ha cursat l’especialització de postgrau en processos editorials a la Universitat Oberta de Catalunya (2004). Forma part del grup d’investigació de Teoría de l’Art del Departament d’Huanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des de l’any 1992 ha col·laborat asiduament en la revista cultural de ideas ácratas Orto, amb articles sore la relació entre arte i anarquía, l’estètica anarquista, artistes i anarquia a les principals corrents d’avantguarda, les idees estètiques dels principals teòrics de l’anarquisme, art i dona a La Revista Blanca, la dona al moviment de la història d’Espanya. Va escriure un llibre sobre el pintor, esculptor i també, cenetista i anarquista aragonès Ramón Acín. També ha realitzat diverses aportacions a l’enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, i ha format part de l’equip autor de la Historia Universal de Arte Salvat-multimedia (formats CD-I i CD-ROM), siendo autora dels textos per als períodes de l’Edat Mitjana i del segle XX.
A la seva xerrada va parlar sobre el documental «Eonomia Col.lectiva» el qual va valorar molt positivament, va dir que era molt complert i que tractava molt bé el tema de les col.lectivitzacions i la seva evolució, i que quan el van fer encara hi havia testimonis vius, tot i que, pensava que hi havia poca participació de la dona en el documental. La CNT va impulsar les colectivitzacions, que eren empreses que van quedar colectivitzades i organitzades pels propis treballadors i treballadores organitzats en assamblees, durant el mateix juliol de 1.936, en elles treballaven moltes dones doncs, degut a la guerra, eren les dones a la reraguarda les que havien de fer la feina a les fàbriques, les quals moltes d’elles es van convertir en indústria de guerra i les colectivitzacions agràries van servir per abastir a la població i portar menjar al front, En moltes colectititzacions va ser molt important el troc, com a intercanvi de productes necessaris, es donaven i es rebien productes a canvi. Van ser molt importants i una experiència única al món. Important era que totes i tots els treballadors cobressin el mateix, que es treballés les 40 hores, que hi hagués hores per alletar als nadons, dret a metge, i altres molts drets, com ara la jubilació als 60 anys, etc. dels quals no havien pogut gaudir mai a la societat capitalista ferotge d’aquells temps.
D’altra banda, també va dir Soya Torres que moltes dones estaven organitzades i amb una doble lluita, com a treballadores i com a dones a l’organització feminista llibertària Dones Lliures, que s’havia fundat a l’abril de 1.936, que les seves fundadores van ser Lucia Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada y Amparo Poch i Gascón que va arribar a tenir 20.000 dones, de les quals moltes d’elles també van anar al front, algunes les van empresonar els feixistes, altres van quedar ferides o les van matar, algunes van marxar a l’exili. La majoria de dones van restar a l’anonimat. Del documental «Carmela» es va comentar que estava molt ben fet, amb un mirada de dona i amb un fil conductor molt emocionant.Abans de finalitzar l’acte es va iniciar un torn de paraules per part de les persones assistents.
Editat per la CNT de Pineda de Mar.
